Nix és la deessa primordial de la nit. Filla de Caos, juntament amb Èreb (la foscor) el seu germà, amb qui va engendrar Èter (el cel i l’aire) i Hèmera (el dia). Era considerada la deïtat més poderosa de l’Olimp, tot i que no tenia un paper molt rellevant en les pràctiques de culte. Se la representa com a una dona vestida amb un mantell negre cobert d’estrelles, que recorre el cel juntament amb els seus fills Hipnos (el somni) i Tànatos (la mort no violenta).

Tarongina: planta procedent del centre i nord d’Europa, de la que se n’utilitzen les fulles fresques o seques i els extrems de les tiges. Es pot prendre com a infusió o com a oli essencial. Té propietats sobre l’aparell digestiu, afavorint la digestió i disminuint la formació de gasos en el tub digestiu. També és un bon antiespasmòdic i sedant, recomanat per casos de nàusees, durant l’embaràs, en cas d’insomni, palpitacions o dolors amb component nerviós. A més és un bon antiinflamatori de les mucoses digestives i dels pulmons i regula la funció menstrual. L’oli essencial és també un bon analgèsic i s’utilitza en casos d’herpes i de migranya.

Marialluïsa: planta originària d’Amèrica del Sud de la qual se n’utilitzen les fulles. Té propietats estomacals, afavoreix la digestió, és sedant de la tos, expectorant i espasmòdica, i ajuda a fer baixar la febre. També s’utilitza per aromatitzar moltes infusions i és molt emprada en perfumeria, gràcies a la riquesa i aroma dels seu oli essencial.

Lavanda: planta procedent d’Europa, que se n’utilitzen les flors. Per via interna té propietats digestives, afavorint la digestió i és antiespasmòdica. És un bon sedant del sistema nerviós, útil per migranyes, mals de cap i palpitacions d’origen nerviós. Per via externa, l’oli essencial és antisèptic i cicatritzant, i s’utilitza en dermatologia per desinfectar ferides i llagues. També és un bon antiinflamatori, pel que és eficaç per contusions, regirades i dolors reumàtics.

Llúpol: planta originària de tot Europa de la que se n’utilitzen els estròbils o falsos fruits. Es pot prendre en infusió o en pols. És una planta sedant i hipnòtica, pel que és indicada en casos d’insomni, hiperactivitat, ansietat, irritació, fatiga o estrès. També és útil per combatre mals de cap o migranyes i afavoreix la digestió. En ginecologia es recomana per combatre els dolors menstruals, és també un bon anafrodisíac, serveix per combatre l’ejaculació precoç o l’enuresi nocturna. A dosis elevades pot causar nàusees i vòmits.

Til·la: planta procedent de tot Europa i Àsia Menor, que se n’aprofiten les flors i l’escorça, en forma d’infusió. Les flors i les bràctees tenen una acció sedant i antiespasmòdica. A més, estimulen la sudoració i són un estimulant del sistema immunitari, pel que es recomanen de prendre en estats gripals, processos febrils i infecciosos. Per via externa, és utilitzada per combatre èczemes i irritacions de la pell. La segona escorça és un bon remei per problemes digestius i pel tractament de la migranya.

Taronger: planta originària de Xina i del nord d’Índia, de la que se n’utilitzen totes les parts. A part de l’ús ben conegut del seu fruit, l’aigua de les seves flors és un bon sedant i relaxant muscular, i aplicada sobre la pell esdevé una loció netejadora que n’alleuja la picor.

Passiflora: planta procedent de les zones tropicals d’Amèrica, que se n’utilitzen les branques florides, amb presència dels primers fruits i sense la part llenyosa de la tija. Es pren en infusió, pols, tintura, hidrolats o extractes. Té propietats sedants i calmants del sistema nerviós, pel que és utilitzada en el tractament de l’insomni davant de casos de massa excitació. Així mateix, també té efectes analgèsics, i s’usa per combatre el dolor nerviós que provoquen mal de cap o migranya. És també un bon regulador de l’activitat del cor, utilitzada per reduir la freqüència cardíaca. No és tòxica però en elevades dosis por fer disminuir els reflexes i provocar confusió.

*Informació extreta de la “Enciclopedia de fitoterapia y plantas medicinales” del Dr. Josep Lluís Berdonces