BOTIGA

POSIDÓ
Absorbeix la força de la mar

Que el déu del mar et doni la força de la Mediterrània, deixant-te emportar per les aromes autèntiques i l’essència de la nostra costa.

 

Barreja de plantes que ens transporten a la costa Mediterrània:

Farigola*, fonoll*, romaní*, poliol*, flor de saüc* i sajolida*.

 

* Ingredients procedents de l’agricultura ecològica

 

Conserveu el producte en un lloc fresc i sec.
No exposeu el producte a la llum directa.
En cas d’embaràs o lactància, consulteu el vostre metge abans del seu consum.

Esborrar
SKU: N/A Categoria:
Divinitat

Posidó va ser nomenat el déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols. Era un dels fills de Cronos i Rea i germà de Zeus i Hades, amb els qui governava un dels tres regnes de l’univers, essent el rei del mar i de les aigües. En l’art clàssic se’l representava com un home madur, de complexitat robusta i amb una barba sovint exuberant, portant un trident i transportat per un carro tirat per animals mig cavalls mig serps, els quals formen part dels seus atributs.

Mètode de preparació

Propietats de les plantes

Farigola: planta originària del sud d’Europa, de la que se n’utilitzen les flors i es pren habitualment com a infusió. L’oli essencial té propietats antisèptiques i antibiòtiques. S’utilitza en alteracions digestives, com còlics, flatulències o indigestions. També com a antitussigen i expectorant per combatre problemes respiratoris. I com a bon desinfectant per la pell i la boca.

Fonoll: planta originària de la conca mediterrània, s’utilitzen tan els fruits, l’arrel i les fulles. Per la via interna té un efecte carminatiu, alleuja el dolor intestinal i és utilitzat en diferents problemes gàstrics. També estimula la secreció de llet a les mares lactants, és un bon expectorant indicat pel tractament de la tos crònica, té propietats diürètiques i els seus fruits i oli essencial són antiespasmòdics. Per la via externa les fulles estimulen la motilitat gàstrica i s’utilitzen per fer rentats d’ulls. Cal tenir en compte que l’oli essencial és en part tòxic i cal controlar-ne la quantitat.

Romaní: planta procedent de zones seques del Mediterrani, de la qual se n’aprofiten les fulles, els capítols florals i a vegades les arrels. S’utilitza per tonificar la circulació sanguínia i el sistema nerviós, és un bon remei hepàtic i també per estimular la menstruació. L’oli essencial és antisèptic, estimula la circulació i la cicatrització, tot i que pot generar gastritis i irritacions.

Poliol: planta procedent de la conca mediterrània i la zona occidental d’Àsia, que se n’utilitzen les fulles i les inflorescències. Es pot prendre com a infusió o fer-ne extractes o oli essencial. Té efectes principalment sobre el sistema digestiu, afavorint la digestió i disminuint la formació de gasos entre altres. Però també s’utilitza com a repel·lent d’insectes. L’oli essencial en grans quantitats pot ser tòxic i és un bon avortiu.

Saüc: planta que prové d’Europa central i meridional, de la que se n’utilitzen els flors, fruits, fulles i la part interna de l’escorça. Té efectes diürètics, laxants i antireumàtics. S’utilitza per combatre el refredat, la grip o altres processos febrils, ja que estimula la sudoració i alleuja els dolors de cap i dels nervis. Es pot utilitzar en afeccions de la boca i la faringe, i per via externa per cops, contusions o inflamacions.

Sajolida: planta originària d’Europa meridional, molt estesa en l’àmbit mediterrani, que s’utilitza tota ella, com a infusió o en forma d’oli essencial. Té propietats antimicrobianes, i és utilitzada en afeccions respiratòries o urinàries. És també un bon estomacal, ja que calma diferents processos digestius. Per via externa és irritant de la pell, per el que no es recomana.

*Informació extreta de la “Enciclopedia de fitoterapia y plantas medicinales” del Dr. Josep Lluís Berdonces